Sala Stampa

www.vatican.va

Sala Stampa Back Top Print Pdf
Sala Stampa


DISCORSO DEL SANTO PADRE IN COLLEGAMENTO TELEVISIVO CON MANILA (FILIPPINE) IN OCCASIONE DEL IV INCONTRO MONDIALE DELLE FAMIGLIE, 25.01.2003


Alle 11 di questa mattina (17, ora di Manila), dalla Sala Clementina del Palazzo Apostolico Vaticano, il Santo Padre si collega televisivamente con Manila (Filippine), in occasione del IV Incontro Mondiale delle Famiglie.

Nel corso dell’Incontro, dopo l’indirizzo di saluto del Legato Pontificio, Em.mo Card. Alfonso López Trujillo, alcune testimonianze di famiglie provenienti dai cinque Continenti e il saluto dell’Arcivescovo di Manila, Em.mo Card. Jaime L. Sin, alle ore 12 (18, ora di Manila) il Papa pronuncia il discorso che riportiamo di seguito:

DISCORSO DEL SANTO PADRE IN LINGUA ORIGINALE

1. My thoughts and prayers are with you, dear families of the Philippines and from throughout the world, as you gather in Manila for your Fourth World Meeting. With great affection I greet all of you in the name of the Lord!

On this occasion I also offer a prayerful greeting to all the families of the world which you represent: "Grace, mercy, and peace from God the Father and Christ Jesus our Lord" (1 Tim 1:2).

I thank the Papal Legate, Cardinal Alfonso López Trujillo, for the kind words which he addressed to me on your behalf. To him and to the staff of the Pontifical Council for the Family I express my gratitude for the time and effort spent in preparing this Meeting. I am likewise grateful to Cardinal Jaime Sin, the Archbishop of Manila, who is generously hosting you during these days.

2. In the theological-pastoral session just concluded you discussed the theme: "The Christian Family: Good News for the Third Millennium". I chose these words with your World Meeting in mind, in order to highlight the sublime mission of the family. By embracing the Gospel and walking in its light, families are given the demanding responsibility of bearing witness to its message.

Dear Christian families, proclaim joyfully to the whole world the wonderful treasure which you, as domestic churches, possess! Christian couples, in your communion of life and love, in your mutual self-giving and in your generous openness to children, become, in Christ, the light of the world. The Lord asks you daily to be like a lamp which does not remain hidden, but is put "on a stand, and ... gives light to all in the house" (Mt 5:15).

3. Above all, be "good news" for the third millennium by remaining faithful to your vocation. Whether you were married recently or many years ago, the Sacrament of Matrimony continues to be your own special way of being disciples of Jesus, contributing to the spread of the Kingdom of God and growing in the holiness to which all Christians are called. As the Second Vatican Council noted, Christian couples, in the fulfilment of their marital and family responsibilities, "increasingly advance their own perfection and their mutual sanctification" (Gaudium et Spes, 48).

Accept fully and without reserve the love which, in the Sacrament of Matrimony, God first gave to you, and through which he enables you to love others in turn (cf. 1 Jn 4:19). Stand firm in the one conviction which can give meaning, strength and joy to your life: Christ’s love will never abandon you, his covenant of peace with you will never fail (cf. Is 54:10). God’s gifts and call are irrevocable (cf. Rom 11:29). He has written your name on the palm of his hand (cf. Is 49:16).

4. The grace which you received in marriage remains with you through the years. Its source is in the pierced heart of the Redeemer, who sacrificed himself on the altar of the Cross for the sake of the Church, his Spouse, accepting death for the salvation of the world.

This grace remains ever close to that source: it is the grace of a self-sacrificing love, a love which both gives and forgives. It is the grace of a selfless love which forgets the hurt it has suffered, a love faithful unto death, a love bursting with new life. It is the grace of a generous love, which believes all things, bears all things, hopes all things, endures all things, a love which has no end, a love which is greater than all else (cf. 1 Cor 13:7-8).

Such a love is not always easy. Daily life is full of pitfalls, tensions, suffering and even fatigue. But on this journey you are not alone. Jesus is always present at your side, just as he was for the newlyweds at Cana in Galilee during a moment of difficulty. The Second Vatican Council reminds us that the Saviour remains close to Christian couples and offers them help, so that, just as he loved the Church and gave himself up for her, they too might always love each other faithfully and with constant mutual concern (cf. Gaudium et Spes, 48).

5. Christian couples, be "good news for the third millennium" by bearing convincing and consistent witness to the truth about the family.

The family founded on marriage is a patrimony of humanity, a great good of priceless value, necessary for the life, development and the future of peoples. According to the plan of creation established in the beginning (cf. Mt 19: 4.8), the family is the setting in which the human person, made in the image and likeness of God (cf. Gen 1:26), is conceived and born, grows and matures. The family, as the primary school in which the human person is formed (cf. Familiaris Consortio, 19-27), is indispensable for a true "human ecology" (Centesimus Annus, 39).

I am grateful for the testimonies which you have given this evening, and which I have carefully followed. They bring to mind my own experiences as a priest, as Archbishop of Krakow and in the nearly twenty-five years of my papacy. As I have often said, the future of humanity passes by way of the family (cf. Familiaris Consortio, 86).

I urge you, dear Christian families, to show by your daily lives that despite numerous difficulties and obstacles marriage is able to be fully lived out as a meaningful experience and as "good news" for the men and women of today. Be leaders in the Church and in the world: this is a responsibility flowing from your celebration of the Sacrament of Matrimony, from your being a domestic church, and from the marital mission which is yours as the primary cells of society (cf. Apostolicam Actuositatem, 11).

6. Finally, dear Christian couples, if you wish to be "good news for the third millennium", do not forget that family prayer is a sure way to remain united in a way of life in harmony with God’s will.

When I proclaimed the Year of the Rosary several months ago, I recommended this Marian devotion as a prayer of the family and for the family. By reciting the Rosary, families "place Jesus at the centre, they share his joys and sorrows, they place their needs and their plans in his hands, they draw from him the hope and the strength to go on" (Rosarium Virginis Mariae, 42).

I entrust all of you to Mary, Queen of the Family; may she accompany and sustain your life as families. I am also pleased to announce that the Fourth World Meeting of Families will be held in Valencia, Spain, in 2006.

As I now impart to all of you my Apostolic Blessing, I leave you with a final charge: with God’s help, make the Gospel the guiding principle of your families, and make your families a page of the Gospel written for our time!

[00115-02.01] [Original text: English]

TRADUZIONE IN LINGUA ITALIANA

1. Sono con voi con il pensiero e la preghiera, amate famiglie delle Filippine e di tante regioni della terra, convenute a Manila per il vostro IV Incontro Mondiale: vi saluto con affetto nel nome del Signore!

In questa occasione, sono lieto di rivolgere un pensiero cordiale e benedicente a tutte le famiglie del mondo, che voi rappresentate: a tutti "grazia, misericordia e pace da Dio Padre e da Cristo Gesù Signore nostro" (1 Tm 1,2).

Ringrazio il Signor Cardinale Alfonso López Trujillo, Legato Pontificio, per le gentili parole che mi ha rivolto anche a nome vostro. A lui e ai suoi collaboratori nel Pontificio Consiglio per la Famiglia desidero esprimere il mio compiacimento per l’impegno profuso con sollecitudine nella preparazione di questo Incontro. La mia viva gratitudine va poi al Signor Cardinale Jaime Sin, Arcivescovo di Manila, che vi accoglie con generosità in questi giorni.

2. So che nella sessione teologico-pastorale appena celebrata avete approfondito il tema: "La famiglia cristiana, buona notizia per il terzo millennio". Ho scelto queste parole, in vista del vostro Incontro Mondiale, per sottolineare la missione sublime della famiglia che, accogliendo il Vangelo e lasciandosi illuminare dal suo messaggio, assume il doveroso impegno di diventarne testimone.

Carissime famiglie cristiane: annunciate con gioia al mondo intero il tesoro meraviglioso di cui, come chiese domestiche, siete portatrici! Coniugi cristiani, nella vostra comunione di vita e di amore, nel vostro dono reciproco e nell'accoglienza generosa dei figli, siate in Cristo luce del mondo! Il Signore vi chiede di divenire ogni giorno come la lampada che non rimane nascosta, bensì è posta "sopra il lucerniere perché faccia luce a tutti quelli che sono nella casa" (Mt 5,15).

3. Siate innanzitutto "buona notizia per il terzo millennio" vivendo con impegno la vostra vocazione. Il matrimonio che avete celebrato un giorno più o meno lontano è il vostro modo specifico di essere discepoli di Gesù, di contribuire all'edificazione del Regno di Dio, di camminare verso la santità a cui ogni cristiano è chiamato. I coniugi cristiani, come afferma il Concilio Vaticano II, compiendo il loro dovere coniugale e familiare, "tendono a raggiungere sempre più la propria perfezione e la mutua santificazione" (Gaudium et spes, 48).

Accogliete pienamente, senza riserve, l'amore che nel sacramento del matrimonio Iddio vi dona per primo e con il quale vi rende capaci di amare (cfr 1 Gv 4,19). Rimanete sempre ancorati a questa certezza, la sola che può dare senso, forza e gioia alla vostra vita: l'amore di Cristo non si allontanerà mai da voi, non verrà mai meno la sua alleanza di pace con voi (cfr Is 54,10). I doni e la chiamata di Dio sono irrevocabili (cfr Rm 11,29). Egli ha impresso il vostro nome sulle palme delle sue mani (cfr Is 49,16).

4. La grazia che avete ricevuto nel matrimonio e che permane nel tempo proviene dal cuore trafitto del Redentore, che sull'altare della Croce si è immolato per la Chiesa, sua sposa, andando incontro alla morte per la salvezza di tutti.

Questa grazia, perciò, porta con sé la peculiarità della sua origine: è la grazia dell'amore che si offre, dell'amore che si dona e perdona; dell'amore altruista, che dimentica il proprio dolore; dell'amore fedele fino alla morte; dell'amore fecondo di vita. E' la grazia dell'amore benevolo, che tutto crede, tutto sopporta, tutto spera, tutto tollera, che non ha fine e senza il quale tutto il resto non è niente (cfr 1 Cor 13,7-8).

Certo, questo non è sempre facile, e nella vita quotidiana non mancano le insidie, le tensioni, la sofferenza e anche la stanchezza. Ma nel vostro cammino non siete soli. Con voi è sempre presente ed operante Gesù, come lo fu a Cana di Galilea, in un momento di difficoltà per quegli sposi novelli. Infatti, ricorda ancora il Concilio, il Salvatore viene incontro ai coniugi cristiani e rimane con loro perché, come Egli stesso ha amato la Chiesa e si è dato per lei, così anch'essi possano amarsi l'un l'altro fedelmente, per sempre, con mutua dedizione (cfr Gaudium et spes, 48).

5. Coniugi cristiani, siate "buona notizia per il terzo millennio" testimoniando con convinzione e coerenza la verità sulla famiglia.

La famiglia fondata sul matrimonio è patrimonio dell'umanità, è un bene grande e sommamente apprezzabile, necessario per la vita, lo sviluppo e il futuro dei popoli. Essa, secondo il piano della creazione stabilito fin dal principio (cfr Mt 19,4.8), è l’ambito nel quale la persona umana, fatta ad immagine e somiglianza di Dio (cfr Gen 1,26), è concepita, nasce, cresce e si sviluppa. La famiglia, quale formatrice per eccellenza di persone (cfr Familiaris consortio, 19-27), è indispensabile per una vera "ecologia umana" (Centesimus annus, 39).

Vi ringrazio delle testimonianze che avete presentato questa sera e che ho seguito con attenzione. Esse richiamano alla mia mente anche l’esperienza acquisita come sacerdote, Arcivescovo a Cracovia e lungo questi quasi 25 anni di Pontificato: come ho affermato altre volte, l’avvenire dell’umanità passa attraverso la famiglia (cfr Familiaris consortio, 86).

Raccomando a voi, care famiglie cristiane, di testimoniare con la vita di ogni giorno che, pur tra tante difficoltà ed ostacoli, è possibile vivere in pienezza il matrimonio come esperienza colma di senso e come "buona notizia" per gli uomini e le donne del nostro tempo. Siate protagonisti nella Chiesa e nel mondo: è una necessità che sgorga dallo stesso matrimonio che avete celebrato, dal vostro essere chiesa domestica, dalla missione coniugale che vi caratterizza quali cellule originarie della società (cfr Apostolicam actuositatem, 11).

6. Infine, per essere "buona notizia per il terzo millennio", cari sposi cristiani, non dimenticate che la preghiera in famiglia è garanzia di unità in uno stile di vita coerente con la volontà di Dio.

Proclamando recentemente l’Anno del Rosario, ho raccomandato questa devozione mariana come preghiera della famiglia e per la famiglia: recitando il Rosario, infatti, "si pone Gesù al centro, si condividono con lui gioie e dolori, si mettono nelle sue mani bisogni e progetti, si attingono da lui la speranza e la forza per il cammino" (Rosarium Virginis Mariæ, 41).

Nell’affidarvi a Maria, Regina della famiglia, perché accompagni e sostenga la vostra vita, sono lieto di annunciarvi che il quinto Incontro Mondiale delle Famiglie si terrà a Valencia, in Spagna, nel 2006.

A tutti imparto ora la mia Benedizione, lasciandovi una consegna: con l’aiuto di Dio fate del Vangelo la regola fondamentale della vostra famiglia e della vostra famiglia una pagina di Vangelo scritta per il nostro tempo!

[0115-01.01] [Testo originale: Inglese]

TRADUZIONE IN LINGUA FRANCESE

1. Je suis avec vous par la pensée et la prière, familles bien-aimées des Philippines et de nombreuses régions de la terre qui êtes venues à Manille pour votre IVe Rencontre mondiale; je vous salue affectueusement au nom du Seigneur.

À cette occasion, je suis heureux de saluer cordialement et de bénir toutes les familles du monde, que vous représentez : à vous tous, «grâce, miséricorde et paix de la part de Dieu le Père et du Christ Jésus notre Seigneur» (1 Tm 1, 2).

Je remercie Monsieur le Cardinal Alfonso López Trujillo, Légat pontifical, des aimables paroles qu’il m’a adressées en votre nom. À lui et à ses collaborateurs du Conseil pontifical pour la Famille, je désire exprimer ma satisfaction pour l’application empressée avec laquelle ils ont préparé cette rencontre. Ma vive gratitude va aussi à Monsieur le Cardinal Jaime Sin, Archevêque de Manille, qui vous accueille avec générosité ces jours-ci.

2. Je sais qu’au cours de la session théologique et pastorale qui vient de se terminer vous avez approfondi le thème de «la famille chrétienne, bonne nouvelle pour le troisième millénaire». J’ai choisi ce sujet en vue de votre Rencontre mondiale, pour souligner la mission sublime de la famille qui, recevant l’Évangile et se laissant éclairer par son message, prend l’engagement d’en devenir le témoin.

Chères Familles chrétiennes, annoncez avec joie au monde entier le trésor merveilleux dont vous êtes porteuses en tant qu’Églises domestiques ! Époux chrétiens, dans votre communion de vie et d’amour, dans votre don réciproque et dans le généreux accueil des enfants, soyez dans le Christ la lumière du monde ! Le Seigneur vous demande de devenir chaque jour comme la lampe qui ne reste pas cachée mais qui est mise «sur le lampadaire» et qui «brille pour tous ceux qui sont dans la maison» (Mt 5, 15).

3. Soyez avant tout une «bonne nouvelle pour le troisième millénaire» en vivant avec application votre vocation. Le mariage, que vous avez célébré il y a plus ou moins longtemps, est votre façon spécifique d’être disciples de Jésus, de contribuer à l’édification du Royaume de Dieu, de marcher vers la sainteté à laquelle tout chrétien est appelé. Comme l’affirme le Concile Vatican II, les époux chrétiens, en accomplissant leur devoir conjugal et familial, «parviennent toujours davantage à leur perfection personnelle et à la sanctification mutuelle» (Gaudium et spes, n. 48).

Accueillez pleinement, sans réserve, l’amour de Dieu que, dans le sacrement du mariage, il vous donne en premier et par lequel il vous rend capables d’aimer (cf. 1 Jn 4, 19). Demeurez toujours ancrés dans cette certitude, la seule qui peut donner sens, force et joie à votre vie : l’amour du Christ ne s’éloignera jamais de vous, jamais ne fera défaut son alliance de paix avec vous (cf. Is 54, 10). Les dons et l’appel de Dieu sont irrévocables (cf. Rm 11, 29). Il a gravé votre nom sur les paumes de ses mains (cf. Is 49, 16).

4. La grâce que vous avez reçue dans le mariage et qui demeure dans le temps provient du cœur transpercé du Rédempteur qui s’est immolé sur l’autel de la Croix pour l’Église, son épouse, allant à la mort pour le salut de tous.

C’est pourquoi cette grâce comporte la particularité de son origine : c’est la grâce de l’amour qui s’offre, de l’amour qui se donne et qui pardonne; de l’amour altruiste, qui oublie sa propre souffrance; de l’amour fidèle jusqu’à la mort; de l’amour qui engendre la vie. C’est la grâce de l’amour bienveillant, qui croit tout, qui supporte tout, qui espère tout, qui endure tout, qui n’a pas de fin et sans lequel tout le reste n’est rien (cf. 1 Co 13, 7-8).

Il est certain que ce n’est pas toujours facile et que dans la vie quotidienne ne manquent pas les embûches, les tensions, la souffrance et aussi la fatigue. Mais vous n’êtes pas seuls sur votre chemin. Avec vous Jésus est toujours présent et agissant, comme autrefois à Cana de Galilée, en un moment de difficulté pour ces nouveaux époux. En effet, comme le rappelle encore le Concile, le Sauveur vient à la rencontre des époux chrétiens et demeure avec eux afin que, de même qu’il a aimé l’Église et s’est livré pour elle, ils puissent eux aussi s’aimer l’un l’autre fidèlement, pour toujours, dans un don mutuel (cf. Gaudium et spes, n. 48).

5. Époux chrétiens, soyez une «bonne nouvelle pour le troisième millénaire» en étant des témoins convaincus et cohérents de la vérité sur la famille.

La famille fondée sur le mariage est un patrimoine de l’humanité, c’est un grand bien, un bien suprêmement appréciable, nécessaire pour la vie, le développement et l’avenir des peuples. Selon le plan de la création établi depuis le commencement (cf. Mt 19, 4. 8), la famille est le milieu dans lequel la personne humaine, faite à l’image et à la ressemblance de Dieu (cf. Gn 1, 26), est conçue, naît, croît et se développe. En tant que formatrice par excellence de personnes (cf. Familiaris consortio, nn. 19-27), la famille est indispensable à une véritable «écologie humaine» (Centesimus annus, n. 39).

Je vous remercie des témoignages que vous avez présentés ce soir et que j’ai suivis avec attention. Ils me remettent en mémoire l’expérience que j’ai moi-même acquise comme prêtre, comme Archevêque de Cracovie et au cours de ces presque vingt-cinq années de pontificat : comme j’ai eu l’occasion de le dire à plusieurs reprises, l’avenir de l’humanité passe par la famille (cf. Familiaris consortio, n. 86).

Chères familles chrétiennes, je vous recommande de témoigner par votre vie de chaque jour que, en dépit de beaucoup de difficultés et d’obstacles, il est possible de vivre en plénitude le mariage comme expérience pleine de sens et comme «bonne nouvelle» pour les hommes et les femmes de notre temps. Soyez des protagonistes dans l’Église et dans le monde : c’est une nécessité qui découle du mariage même que vous avez célébré, du fait que vous êtes une Église domestique, de la mission conjugale qui vous caractérise en tant que cellules primordiales de la société (cf. Apostolicam actuositatem, n. 11).

6. Enfin, pour être une «bonne nouvelle pour le troisième millénaire», n’oubliez pas, chers époux chrétiens, que la prière en famille est une garantie d’unité dans un style de vie en harmonie avec la volonté de Dieu.

En proclamant récemment l’Année du Rosaire, j’ai recommandé cette dévotion mariale comme prière de la famille et pour la famille : en récitant le Rosaire, en effet, «on place Jésus au centre, on partage avec lui les joies et les souffrances, on remet entre ses mains les besoins et les projets, on reçoit de lui espérance et force pour le chemin» (Rosarium Virginis Mariæ, n. 41).

En vous confiant à Marie, Reine de la famille, afin qu’elle accompagne et soutienne votre vie, je suis heureux de vous annoncer que la cinquième Rencontre mondiale des Familles aura lieu à Valence, en Espagne, en 2006.

À tous je donne maintenant ma Bénédiction, en vous laissant une consigne : avec l’aide de Dieu, faites de l’Évangile la règle fondamentale de votre famille, et faites de votre famille une page d’Évangile écrite pour notre temps !

[00115-03.01] [Texte original: Anglais]

TRADUZIONE IN LINGUA TEDESCA

1. Mit meinen Gedanken und meinem Gebet bin ich bei euch, liebe Familien auf den Philippinen und aus vielen anderen Teilen der Welt. Ihr seid zu eurem vierten Welttreffen nach Manila gekommen. Mit herzlicher Zuneigung grüße ich euch im Namen des Herrn!

Gerne richte ich bei dieser Gelegenheit einen herzlichen Segensgruß an alle Familien der Welt, die ihr vertretet: „Gnade, Erbarmen und Friede von Gott, dem Vater, und Christus Jesus, unserem Herrn" (1 Tim 1,2)!

Ich danke dem Päpstlichen Legaten, Herrn Kardinal Alfonso López Trujillo, für die freundlichen Worte, die er auch in eurem Namen an mich gerichtet hat. Ihn und seine Mitarbeiter im Päpstlichen Rat für die Familie möchte ich zu dem Aufwand an Mühe und Sorgfalt in der Vorbereitung dieses Treffens beglückwünschen. Mein herzlicher Dank gilt auch dem Erzbischof von Manila, Kardinal Jaime Sin, der uns in diesen Tagen so großherzig aufnimmt.

2. Mir ist bekannt, daß ihr in der soeben abgehaltenen pastoral-theologischen Versammlung das Thema „Die christliche Familie, eine frohe Botschaft für das dritte Jahrtausend" vertieft habt. Ich habe diese Worte im Hinblick auf euer Welttreffen gewählt, um die hohe Sendung der Familie zu unterstreichen. Denn Familien, die das Evangelium in ihr Leben hineinnehmen und sich von seiner Botschaft erleuchten lassen, übernehmen die anspruchsvolle Verpflichtung, zu seinen Zeugen zu werden.

Liebe christliche Familien, verkündet der ganzen Welt mit Freude den wunderbaren Schatz, dessen Hüter ihr als Hauskirchen seid! Christliche Eheleute, seid in Christus das Licht der Welt durch eure Gemeinschaft des Lebens und der Liebe, durch euer gegenseitiges sich Schenken und durch die hochherzige Annahme der Kinder! Der Herr bittet euch, jeden Tag gleichsam das Licht zu werden, das nicht verborgen bleibt, sondern das man auf den Leuchter stellt, damit es allen im Haus leuchtet. (vgl. Mt 5,15).

3. Macht euch vor allem zur „frohen Botschaft für das dritte Jahrtausend", indem ihr ernsthaft eure Berufung lebt. Der Ehebund, den ihr vor kurzer oder längerer Zeit geschlossen habt, ist für euch die spezielle Art und Weise, Jünger Jesu zu sein, zum Aufbau des Reiches Gottes beizutragen und den Weg der Heiligkeit zu beschreiten, zu der jeder Christ berufen ist. Die christlichen Eheleute, so bekräftigt das II. Vatikanische Konzil, „gelangen mehr und mehr zu ihrer eigenen Vervollkommnung und zur gegenseitigen Heiligung" (Gaudium et spes, 48), wenn sie ihre ehelichen und familiären Pflichten erfüllen.

Nehmt die Liebe vorbehaltlos und vollständig an, die Gott als erster euch im Ehesakrament schenkt und durch die er euch zur Liebe fähig macht (vgl. 1 Joh 4,19). Bleibt immer fest verankert in dieser Sicherheit, der einzigen, die eurem Leben Sinn, Kraft und Freude verleihen kann: Die Liebe Christi wird euch nie verlassen, und sein Bund des Friedens mit euch wird nicht wanken (vgl. Jes 54,10). Die von Gott gewährte Gnade und Berufung sind unwiderruflich (vgl. Röm 11,29). Er hat euren Namen eingezeichnet in seine Hände (vgl. Jes 49,16).

4. Die Gnade, die ihr im Sakrament der Ehe empfangen habt und die in der Zeit fortdauert, kommt aus dem durchbohrten Herzen des Erlösers, der sich auf dem Altar des Kreuzes für die Kirche, seine Braut, geopfert hat, als er den Tod auf sich nahm für das Heil aller. Deshalb bringt diese Gnade die Besonderheit ihrer Herkunft mit sich: Es ist die Gnade der sich opfernden Liebe, einer Liebe, die sich verschenkt und die vergibt; der uneigennützigen Liebe, die das eigene Leid außer Acht läßt; der Liebe, die bis zum Tod die Treue wahrt; der Liebe, die Früchte des Lebens hervorbringt. Es ist die Gnade der gütigen Liebe, die alles glaubt, alles erträgt, alles hofft, allem standhält, die niemals aufhört und ohne die alles Übrige nichts ist (vgl. 1 Kor 13,7-8).

Gewiß, all dies ist nicht immer leicht, und im täglichen Leben fehlt es nicht an Gefahren, Spannungen, Leiden und auch nicht an Ermüdung. Aber ihr seid auf eurem Weg nicht allein. Mit euch geht und handelt immer Jesus, so wie er es zu Kana in Galiläa für jenes Brautpaar in einem Moment der Schwierigkeit getan hat. In der Tat, so lehrt das Konzil, geht der Erlöser auf die christlichen Eheleute zu und bleibt bei ihnen, damit sie sich in gegenseitiger Hingabe und ständiger Treue lieben, so wie er selbst die Kirche geliebt und sich für sie hingegeben hat (vgl. Gaudium et spes, 48).

5. Christliche Eheleute, ihr seid „die frohe Botschaft für das dritte Jahrtausend", wenn ihr mit Überzeugung und Kohärenz die Wahrheit über die Familie bezeugt.

Die auf der Ehe gegründete Familie ist Erbe der Menschheit, sie ist ein großes und hochgeschätztes Gut und für das Leben, die Entwicklung und die Zukunft der Völker notwendig. Sie ist entsprechend dem am Anfang festgelegten Schöpfungsplan (vgl. Mt 19,4.8) der Bereich, in dem die als Abbild Gottes geschaffene menschliche Person (vgl. Gen 1,26) empfangen und geboren wird, aufwächst und sich entwickelt. Die Familie ist als die Erzieherin par excellence der Menschen (vgl. Familiaris consortio, 19-27) für eine wahre „Humanökologie" unerläßlich (Centesimus annus, 39).

Ich danke euch für eure Lebenszeugnisse, die ihr heute abend vorgestellt habt und die ich mit Aufmerksamkeit verfolgt habe. Sie rufen mir eine Erfahrung ins Gedächtnis, die ich als Priester, als Erzbischof von Krakau und im Laufe meines fast fünfzwanzigjährigen Pontifikats gesammelt und schon mehrmals bekräftigt habe: Die Zukunft der Menschheit geht über die Familie! (vgl. Familiaris consortio, 86).

Liebe christliche Familien, ich möchte euch nahelegen, im alltäglichen Leben davon Zeugnis abzulegen, daß es allen Schwierigkeiten und Hindernissen zum Trotz möglich ist, die Ehe in Fülle zu leben, und zwar als höchste Sinnerfahrung und als „Gute Nachricht" für die Menschen unserer Zeit. Seid Protagonisten in der Kirche wie in der Welt: Dies ist eine Notwendigkeit, die aus dem Ehesakrament, das ihr einander gespendet habt, selbst hervorfließt, aus eurer Eigenschaft, ein häusliches Heiligtum zu sein, aus dem ehelichen Auftrag, der euch als Grund- und Lebenszelle der Gesellschaft charakterisiert (vgl. Apostolicam actuositatem, 11).

6. Liebe christliche Eheleute, um „Frohbotschaft für das dritte Jahrtausend" zu sein, dürft ihr schließlich nicht vergessen, daß das Gebet in der Familie eine Garantie der Einheit für einen Lebensstil in Übereinstimmung mit dem Willen Gottes ist.

Als ich unlängst das Jahr des Rosenkranzes ausrief, habe ich diese marianische Frömmigkeitsform als das Gebet der Familie für die Familie empfohlen: In der Tat stellt die Familie beim Rosenkranzbeten „Jesus in den Mittelpunkt, sie teilt mit ihm Freud und Schmerz, sie legt Bedürfnisse und Vorhaben in seine Hände, von ihm schöpft sie Hoffnung und Kraft für den Lebensweg" (Rosarium Virginis Mariæ, 41).

Während ich euch Maria, der Königin der Familien, anempfehle, damit sie euer Leben begleite und mit ihrer Hilfe unterstütze, freue ich mich anzukündigen, daß das fünfte Welttreffen der Familien im Jahr 2006 in Valencia in Spanien stattfinden wird. Allen spende ich nun meinen Segen. Dabei hinterlasse ich euch eine Aufgabe: Macht mit Gottes Hilfe aus dem Evangelium eine fundamentale Lebensregel für eure Familie und aus eurer Familie eine Seite der Frohen Botschaft für unsere Zeit!

[00115-05.01] [Originalsprache: Englisch]

TRADUZIONE IN LINGUA SPAGNOLA

1. Estoy con vosotros con el pensamiento y la oración, queridas familias de Filipinas y de tantas regiones de la tierra, reunidas en Manila con motivo de vuestro IV Encuentro Mundial: ¡os saludo con afecto en el nombre del Señor!

En esta ocasión, me es grato dirigir un cordial saludo y la bendición a todas las familias del mundo, que representáis: a todos "gracia, misericordia y paz de parte de Dios Padre y de Cristo Jesús, Señor nuestro" (1 Tm 1,2).

Agradezco al Señor Cardenal Alfonso López Trujillo, Legado Pontificio, las amables palabras que me ha dirigido, también en nombre vuestro. A él y a sus colaboradores en el Consejo Pontificio para la Familia deseo expresar mi satisfación por el cuidadoso y esmerado empeño que han puesto en la preparación de este Encuentro. Mi viva gratitud también al Señor Cardenal Jaime Sin, Arzobispo de Manila, que os acoge con generosidad en estos días.

2. Sé que en la sesión teológico-pastoral que acabáis de celebrar habéis profundizado en el tema: "La familia cristiana, buena noticia para el tercer milenio". He elegido estas palabras, para vuestro Encuentro Mundial, con el fin de subrayar la sublime misión de la familia que, acogiendo el Evangelio y dejándose iluminar por su mensaje, asume el necesario compromiso de dar testimonio del mismo.

Queridas familias cristianas: ¡anunciad con alegría al mundo entero el maravilloso tesoro que, como iglesias domésticas, lleváis con vosotros! Esposos cristianos, en vuestra comunión de vida y amor, en vuestra entrega recíproca y en la acogida generosa de los hijos, ¡sed en Cristo luz del mundo! El Señor os pide que seáis cada día como la lámpara que no se oculta, sino que es puesta "sobre el candelero para que alumbre a todos los que están en la casa" (Mt 5,15).

3. Sed ante todo "buena noticia para el tercer milenio" viviendo con empeño vuestra vocación. El matrimonio que habéis celebrado un día, más o menos lejano, es vuestro modo específico de ser discípulos de Jesús, de contribuir a la edificación del Reino de Dios, de caminar hacia la santidad a la que todo cristiano está llamado. Los esposos cristianos, como afirma el Concilio Vaticano II, cumpliendo su deber conyugal y familiar, "se acercan cada vez más a su propia perfección y a su santificación mutua" (Gaudium et spes, 48).

Acoged plenamente, sin reservas, el amor que primero os da Dios en el sacramento del matrimonio y con el que os hace capaces de amar (cf. 1 Jn 4,19). Permaneced siempre aferrados a esta certeza, la única que puede dar sentido, fuerza y alegría a vuestra vida: el amor de Cristo no se apartará nunca de vosotros, su alianza de paz con vosotros no disminuirá (cf. Is 54,10). Los dones y la llamada de Dios son irrevocables (cf. Rm 11,29). Él ha grabado vuestro nombre en las palmas de sus manos (cf. Is 49,16).

4. La gracia que habéis recibido en el matrimonio y que permanece en el tiempo proviene del corazón traspasado del Redentor, que se ha inmolado en el altar de la Cruz por la Iglesia, su esposa, venciendo la muerte para la salvación de todos.

Por tanto, esta gracia, lleva consigo la peculiaridad de su origen: es la gracia del amor que se ofrece, del amor que se consagra y perdona; del amor altruista que olvida el propio dolor; del amor fiel hasta la muerte; del amor fecundo de vida. Es la gracia del amor benévolo, que todo cree, todo soporta, todo espera, todo tolera, que no tiene fin y sin el cual todo lo demás no es nada (cf. 1 Cor 13,7-8).

Ciertamente, esto no siempre es fácil, y en la vida cotidiana no faltan las insidias, las tensiones, el sufrimiento y también el cansacio. Pero no estáis solos en vuestro camino. Con vosotros actúa y está siempre presente Jesús, como lo estuvo en Caná de Galilea, en un momento de dificultad para aquellos nuevos esposos. En efecto, el Concilio recuerda también que el Salvador sale al encuentro de los esposos cristianos y permanece con ellos para que, del mismo modo que Él amó a la Iglesia y se entregó por ella, también ellos puedan amarse fielmente el uno al otro, para siempre, con mutua entrega (cf. Gaudium et spes, 48).

5. Esposos cristianos, sed "buena noticia para el tercer milenio" testimoniando con convicción y coherencia la verdad sobre la familia.

La familia fundada en el matrimonio es patrimonio de la humanidad, es un bien grande y sumamente apreciable, necesario para la vida, el desarrollo y el futuro de los pueblos. Según el plan de la creación establecido desde el principio (cf. Mt 19,4.8), es el ámbito en el que la persona humana, hecha a imagen y semejanza de Dios (cf. Gn 1,26), es concebida, nace, crece y se desarrolla. La familia, como educadora por excelencia de personas (cf. Familiaris consortio, 19-27), es indispensable para una verdadera "ecología humana" (Centesimus annus, 39).

Os agradezco los testimonios que habéis presentado esta tarde y que he seguido con atención. Me hacen pensar en la experiencia adquirida como sacerdote, Arzobispo en Cracovia y a lo largo de estos casi 25 años de Pontificado: como he afirmado otras veces, el futuro de la humanidad se fragua en la familia (cf. Familiaris consortio, 86).

Queridas familias cristianas, os encomiendo dar testimonio en la vida cotidiana de que, incluso entre tantas dificultades y obstáculos, es posible vivir en plenitud el matrimonio como experiencia llena de sentido y como "buena noticia" para los hombres y mujeres de nuestro tiempo. Sed protagonistas en la Iglesia y en el mundo: es una necesidad que surge del mismo matrimonio que habéis celebrado, de vuestro ser iglesia doméstica, de la misión conyugal que os caracteriza como células originarias de la sociedad (cf. Apostolicam actuositatem, 11).

6. En fin, para ser "buena noticia para el tercer milenio", no olvidéis, queridos esposos cristianos, que la oración en familia es garantía de unidad en un estilo de vida coherente con la voluntad de Dios.

Proclamando recientemente el año del Rosario, he recomendado esta devoción mariana como oración de la familia y para la familia: rezando el Rosario, en efecto,"Jesús está en el centro, se comparten con él alegrías y dolores, se ponen en sus manos las necesidades y proyectos, se obtienen de él la esperanza y la fuerza para el camino" (Rosarium Virginis Mariæ, 41).

Al confiaros a María, Reina de la familia, para que acompañe y ampare vuestra vida, me alegra anunciaros que el quinto Encuentro Mundial de las Familias tendrá lugar en Valencia, España, en el 2006.

Os imparto ahora mi Bendición, dejándoos una consigna: ¡con la ayuda de Dios haced del Evangelio la regla fundamental de vuestra familia, y de vuestra familia una página del Evangelio escrita para nuestros tiempos!

[0115-04.01] [Texto original: Inglés]

TRADUZIONE IN LINGUA PORTOGHESE

1. Com a mente e a oração estou convosco, amadas famílias das Filipinas e de mais diversas regiões da terra, que vos congregastes em Manila para o vosso IV Encontro Mundial: saúdo-vos afectuosamente em nome do Senhor!

Nesta ocasião, tenho a alegria de enviar uma saudação cordial e propiciadora das melhores bênçãos para todas as famílias do mundo, que vós representais: a todas «graça, misericórdia e paz da parte de Deus Pai e da de Jesus Cristo, nosso Senhor» (1 Tm 1, 2).

Agradeço ao Senhor Cardeal Alfonso López Trujillo, Legado Pontifício, as amáveis palavras que em vosso nome me dirigiu. A ele e aos seus colaboradores no Pontifício Conselho da Família desejo exprimir o meu apreço pelo largo empenho e solicitude que puseram na preparação deste Encontro. A minha viva gratidão ao Senhor Cardeal Jaime Sin, Arcebispo de Manila, que generosamente vos acolhe nestes dias.

2. Sei que, na sessão teológico-pastoral que acabastes de celebrar, aprofundastes o tema: «A família cristã, boa nova para o terceiro milénio». Escolhi estas palavras para o vosso Encontro Mundial, a fim de sublinhar a sublime missão da família que, tendo acolhido o Evangelho e deixando-se iluminar pela sua mensagem, assume o inevitável compromisso de tornar-se sua testemunha.

Queridas famílias cristãs, anunciai com alegria ao mundo inteiro o tesouro maravilhoso de que sois portadoras enquanto igrejas domésticas! Esposos cristãos, na vossa comunhão de vida e amor, na vossa mútua entrega e no acolhimento generoso dos filhos, sede em Cristo luz do mundo! O Senhor pede-vos para serdes cada dia uma lâmpada que não fica escondida, mas é colocada «em cima do velador e assim alumia a todos os que estão em casa» (Mt 5, 15).

3. Antes de mais nada, sede «boa nova para o terceiro milénio», vivendo com empenho a vossa vocação. O matrimónio, que um dia mais ou menos distante celebrastes, é o vosso modo específico de ser discípulos de Jesus, de contribuir para a edificação do Reino de Deus, de caminhar para a santidade a que é chamado todo o cristão. Como afirma o Concílio Vaticano II, os esposos cristãos, cumprindo a sua missão conjugal e familiar, «avançam sempre mais na própria perfeição e mútua santificação» (Gaudium et spes, 48).

Acolhei plenamente e sem reservas o amor que, no sacramento do matrimónio, Deus Se antecipa a dar-vos, tornando-vos assim capazes de amar (cf. 1 Jo 4, 19). Permanecei sempre ancorados nesta certeza, a única que pode dar sentido, força e alegria à vossa vida: o amor de Cristo jamais se afastará de vós, não vacilará a sua aliança de paz convosco (cf. Is 54, 10). Os dons e o chamamento de Deus são irrevogáveis (cf. Rm 11, 29). Ele gravou o vosso nome nas palmas das suas mãos (cf. Is 49, 16).

4. A graça, que recebestes no matrimónio e que perdura no tempo, provém do coração trespassado do Redentor, que Se imolou no altar da Cruz pela Igreja, sua esposa, afrontando a morte para a salvação de todos.

Por isso, esta graça traz consigo a peculiaridade da sua origem: é a graça do amor que se oferece, do amor que se dá e perdoa; do amor altruísta, que se esquece da dor própria; do amor fiel até à morte; do amor fecundo de vida. É a graça do amor benevolente, que tudo crê, tudo suporta, tudo espera, tudo desculpa, do amor que não tem fim e sem o qual tudo o mais nada é (cf. 1 Cor 13, 7-8).

Com certeza que isto não é sempre fácil, e na vida diária não faltam as ciladas, as tensões, o sofrimento e mesmo o cansaço. Mas, no vosso caminho, não estais sozinhos. Convosco vive e actua Jesus, como esteve em Caná da Galileia, numa hora de aflição para aqueles esposos recém-casados. De facto, o Concílio lembra também que o Salvador vem ao encontro dos esposos cristãos e permanece com eles para que, assim como Ele amou a Igreja e Se entregou por ela, de igual modo os esposos, dando-se um ao outro, se amem com perpétua fidelidade (cf. Gaudium et spes, 48).

5. Esposos cristãos, sede «boa nova para o terceiro milénio», testemunhando com convicção e coerência a verdade acerca da família.

A família fundada sobre o matrimónio é património da humanidade, constitui um bem grande e sumamente precioso, necessário para a vida, o desenvolvimento e o futuro dos povos. Segundo o plano da criação estabelecido desde o princípio (cf. Mt 19, 4.8), aquela é o âmbito onde a pessoa humana, feita à imagem e semelhança de Deus (cf. Gn 1, 26), é concebida, nasce, cresce e se desenvolve. A família, enquanto formadora por excelência de pessoas (cf. Familiaris consortio, 19-27), é indispensável para uma verdadeira «ecologia humana» (Centesimus annus, 39).

Agradeço os testemunhos que destes nesta tarde e que acompanhei com atenção. Fazem-me recordar a experiência adquirida como sacerdote, como Arcebispo em Cracóvia e ao longo destes quase 25 anos de Pontificado: como já afirmei mais vezes, o futuro da humanidade passa pela família (cf. Familiaris consortio, 86).

Recomendo-vos, queridas famílias cristãs, que testemunheis com a vida de cada dia que, mesmo entre muitas dificuldades e obstáculos, é possível viver em plenitude o matrimónio como experiência repleta de sentido e como «boa nova» para os homens e mulheres do nosso tempo. Sede protagonistas na Igreja e no mundo: isto é uma exigência que brota do próprio matrimónio que celebrastes, do vosso ser igreja doméstica, da missão conjugal que vos caracteriza como células primordiais da sociedade (cf. Apostolicam actuositatem, 11).

6. Finalmente, para serdes «boa nova para o terceiro milénio», queridos esposos cristãos, não esqueçais que a oração em família é garantia de unidade num estilo de vida coerente com a vontade de Deus.

Recentemente, ao proclamar o Ano do Rosário, recomendei esta devoção mariana como oração da família e pela família: de facto, ao recitar o Rosário, «põe-se Jesus no centro, partilham-se com Ele alegrias e sofrimentos, colocam-se nas suas mãos necessidades e projectos, e d'Ele se recebe a esperança e a força para o caminho» (Rosarium Virginis Mariæ, 41).

Enquanto vos confio a Maria, Rainha da Família, para que acompanhe e sustente a vossa vida, tenho a alegria de anunciar-vos que o V Encontro Mundial das Famílias realizar-se-á em Valência, Espanha, no ano 2006.

Concedo agora a todos a minha Bênção, que vos deixo com uma recomendação: com a ajuda de Deus, fazei do Evangelho a regra fundamental da vossa família, e da vossa família uma página do Evangelho escrita para o nosso tempo!

[00115-06.01] [Texto original: Inglês]

TRADUZIONE IN LINGUA POLACCA

1. Jestem z wami myślą i modlitwą, umiłowane rodziny Filipin i tylu innych regionów świata, zebrane w Manili na swym IV Światowym Spotkaniu. Pozdrawiam was gorąco w imię Pańskie!

Cieszę się, mogąc z tej okazji skierować serdeczną myśl i błogosławieństwo do wszystkich rodzin świata, które reprezentujecie. Wszystkim „łaska, miłosierdzie, pokój od Boga Ojca i Chrystusa Jezusa, naszego Pana" (1 Tm 1, 2).

Dziękuję Księdzu Kardynałowi Alfonso Lópezowi Trujillo, Legatowi Papieskiemu, za życzliwe słowa, które skierował do mnie również w waszym imieniu. Jemu i jego współpracownikom w Papieskiej Radzie ds. Rodziny pragnę wyrazić moje uznanie dla wysiłku pilnie włożonego w przygotowanie tego Spotkania. Głęboką wdzięczność wyrażam też Księdzu Kardynałowi Jaime Sinowi, arcybiskupowi Manili, który przyjmuje was gościnnie w tych dniach.

2. Wiem, że w czasie sesji teologiczno-pastoralnej, którą właśnie zakończyliście, zgłębialiście temat: „Rodzina chrześcijańska dobrą nowiną dla trzeciego tysiąclecia". Wybrałem te słowa na wasze Światowe Spotkanie, by podkreślić wzniosłe posłannictwo rodziny, która – przyjmując Ewangelię, oświecona jej przesłaniem – bierze na siebie wymagający obowiązek dawania jej świadectwa.

Drogie rodziny chrześcijańskie! Głoście światu z radością ten wspaniały skarb, który niesiecie jako kościoły domowe! Małżonkowie chrześcijańscy! W waszej wspólnocie życia i miłości, w waszym wzajemnym oddaniu i wielkodusznym przyjmowaniu dzieci, bądźcie w Chrystusie światłem świata! Pan wymaga od was, byście każdego dnia stawali się jak lampa, która nie pozostaje w ukryciu, ale umieszcza się ją „na świeczniku, aby świeciła wszystkim, którzy sa w domu" (Mt 5, 15).

3. Bądźcie przede wszystkim „dobrą nowiną dla trzeciego tysiąclecia", gorliwie żyjąc swoim powołaniem. Małżeństwo, które zawarliście jakiegoś mniej czy bardziej odległego dnia, jest waszym specyficznym sposobem bycia uczniami Jezusa, przyczyniania się do budowy Królestwa Bożego, dążenia do świętości, do którego powołany jest każdy chrześcijanin. Małżonkowie chrześcijańscy, jak stwierdza Sobór Watykański II, wypełniając swoje zadanie małżeńskie i rodzinne „coraz bardziej dochodzą do właściwej sobie doskonałości i wzajemnego uświęcenia" (Gaudium et spes, 48).

Przyjmijcie w pełni, bez zastrzeżeń, miłość, którą w sakramencie małżeństwa Bóg sam pierwszy was umiłował i którą uzdalnia was do miłości (por. 1 J 4, 19). Trwajcie zawsze zakorzenieni w tej miłości, jedynej, która może dać znaczenie, moc i radość waszemu życiu: Chrystusowa miłość nigdy się od was nie oddali, nigdy nie nie zachwieje się Jego przymierze pokoju z wami (por. Iz 54, 10). Dary i wezwanie Boga są nieodwołalne (por. Rz 11, 29). Wyrył On wasze imiona na dłoniach obu swych rąk (por. Iz 49, 16).

4. Łaska, którą otrzymaliście w sakramencie małżeństwa i która trwa w czasie, pochodzi z przebitego włócznią Serca Odkupiciela, który na ołtarzu Krzyża złożył się w ofierze za Kościół, swą oblubienicę, idąc na śmierć, aby zbawić wszystkich.

Ta łaska zatem niesie z sobą specyfikę związaną z jej pochodzeniem: jest łaską miłości, która się ofiaruje, miłości, która oddaje się i przebacza; miłości altruistycznej, która zapomina o własnym cierpieniu; miłości wiernej aż do śmierci; miłości owocującej życiem. Jest to łaska miłości łaskawej, która wszystkiemu wierzy, wszystko znosi, we wszystkim pokłada nadzieję, wszystko przetrzyma, która nigdy nie ustaje i bez której wszystko inne jest niczym (por. 1 Kor 13, 7-8).

Oczywiście nie zawsze jest to łatwe i w życiu codziennym nie brak zasadzek, napięć, cierpienia i także zmęczenia. Jednak na swojej drodze nie jesteście sami. Z wami jest zawsze obecny i działa Jezus – tak jak był w Kanie Galilejskiej, w chwili trudności dla tamtych nowożeńców. Jak bowiem przypomina jeszcze Sobór, Zbawiciel wychodzi na spotkanie chrześcijańskim małżonkom i pozostaje nadal z nimi, aby jak On sam ukochał Kościół i wydał za niego siebie samego, tak też i oni we wzajemnym oddaniu kochali się nawzajem z nieustanną wiernością (por. Gaudium et spes, 48).

5. Chrześcijańscy małżonkowie! Bądźcie „dobrą nowiną dla trzeciego tysiąclecia", dając z przekonaniem i konsekwentnie świadectwo prawdzie o rodzinie.

Rodzina oparta na małżeństwie jest dziedzictwem ludzkości, jest wielkim dobrem najwyższej wartości, koniecznym dla życia, rozwoju i przyszłości narodów. Zgodnie z planem stworzenia ustanowionym od początku (por. Mt 19, 4. 8) jest ona środowiskiem, w którym osoba ludzka, stworzona na obraz i podobieństwo Boga (por. Rdz 1, 26), zostaje poczęta, rodzi się, wzrasta i rozwija. Rodzina, która w pełnym tego słowa znaczeniu kształtuje osoby (por. Familiaris consortio, 19-27), jest niezbędna dla prawdziwej „ekologii ludzkiej" (Centesimus annus, 39).

Dziękuję wam za świadectwa, które przedstawiliście tego wieczoru, a które z uwagą śledziłem. Przypominają mi one również doświadczenie, które zdobyłem jako kapłan, jako arcybiskup krakowski oraz w ciągu tych prawie 25 lat Pontyfikatu; jak już nieraz podkreślałem, przyszłość ludzkości idzie poprzez rodzinę (por. Familiaris consortio, 86).

Zachęcam was, drogie rodziny chrześcijańskie, do dawania codziennym życiem świadectwa, że – mimo tylu trudności i przeszkód – małżeństwo można przeżywać w pełni jako doświadczenie znaczące i jako „dobrą nowinę" dla mężczyzn i kobiet naszych czasów. Pełnijcie czynną rolę w Kościele i w świecie: jest to konieczność wypływająca z samego małżeństwa, które zawarliście, z tego, że jesteście kościołem domowym, z małżeńskiego posłannictwa, które znamionuje was jako podstawowe komórki społeczeństwa (por. Apostolicam actuositatem, 11).

6. Wreszcie, ażeby być „dobrą nowiną dla trzeciego tysiąclecia", nie zapominajcie, drodzy małżonkowie chrześcijańscy, że modlitwa w rodzinie jest gwarancją jedności w stylu życia zgodnym z wolą Boga.

Ogłaszając niedawno Rok Różańca, zaleciłem tę formę pobożności maryjnej jako modlitwę rodziny i za rodzinę; odmawiając bowiem różaniec, „Jezusa stawia sie w centrum, dzieli się z Nim radości i cierpienia, w Jego ręce składa się potrzeby i projekty, od Niego czerpie się nadzieję i siłę na drogę" (Rosarium Virginis Mariae, 41).

Polecając was Maryi, Królowej rodzin, aby była obecna i pomagała w waszym życiu, cieszę się, mogąc ogłosić, że piąte Światowe Spotkanie Rodzin odbędzie się w Walencji, w Hiszpanii, w roku 2006.

Wszystkim udzielam teraz mojego błogosławieństwa, pozostawiając wam to posłannictwo: z pomocą Bożą uczyńcie z Ewangelii podstawową regułę waszej rodziny, a z waszej rodziny kartę Ewangelii pisaną dla naszych czasów!

[00115-09.02] [Testo originale: Inglese]